Glops de tramuntana

Avui t'he dibuixat al tovalló d'aquell cafè,
on ploren les espelmes quan es buiden els quinqués,
on vaig baixar una estrella per guardar-la en els teus ulls,
bevent la última copa i els bocins del meu orgull.

Comenten els bohemis que t'han vist sense mirar.
Sentien les petjades d'algun àngel en passar.
I mentrestant les ones sobreeixien pels meus ulls.
Mullant les utopies que escrivia en aquest full.

Papallones grises espurnegen per la llum.
Faig una calada i un record s'empassa el fum.
Entre les cortines veig el món que va girant.
Creixen les teranyines en el meu, que es va aturant.

Glops de tramuntana quan transito cap al nord.
Escapcen la mirada com el far del nostre port.
Planen les gavines, la muntanya desa el sol.
La nit amb vestit negre treu la lluna del bressol.

Busco la frontera que separa el cap del cor.
Dormo a la vorera per si passa un cop de sort.
Tanquen les finestres de les cases del raval.
Fujo entre les ombres desmallades pels fenals.

Demà et dibuixaré al tovalló d'aquell cafè.
On ploren les espelmes quan es buiden els quinqués.
On vaig baixar una estrella per guardar-la en els teus ulls.
Bevent la última copa i els bocins del meu orgull...