Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Pare Joan


Un vint-i-u de febrer, quan tot just l'alba sortia,
tancà els ulls quan ell volia obrir-los més.


Era pescador i sabia quan l'horitzó s'obria,
quan el mar se li fonia per les mans.

Quan els llavis li salaven, amb la llengua els eixugava
i encenia un cigarret si el mestral bufava fred.

La llosa de s'Adolitx era la que al matí
li donà la benvinguda arribant a Sant Feliu.

La xaica cap a la platja ell portava cada jorn
i amb les mans plenes d'escates la lligava al racó.

A la llar la seva dona tan sols viu pel seu record
i al lloc que ara ell reposa mai li mancaran les flors.

El recordo anant descalç per la sorra de la platja,
a la mà porta un infant que ara canta al pare Joan.

El recordo bevent vi amb el porró ben alçat,
fent xisclets que em feien riure,
però el riure amb ell va marxar.

Per a tu Joan, pescador, pare, mestre i company,
el petó i el poema senzill, del teu fill.

Els ulls se m'entelen, pare, quan recordo el teu cantar,
quan la xarxa adolorida veig llevar.

Un vint-i-u de febrer, quan tot just l'alba sortia,
tancà els ulls quan ell volia obrir-los més.

(1982)







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM