Quan caduqui aquesta cançó

Quan al cim ja no es fongui la neu,
quan el sol ja no surti per l'est,
quan el mar s'amagui a l'horitzó
quan la pluja no jugui amb el vent,
quan els boscos es tornin vermells,
quan no pugui brodar-te els cabells,
quan no gosi fer un pecat mortal.

Quan no puguin fer niu els pardals,
quan no senti els infants cridar fort,
quan no creixi la molsa en el verd,
quan la barca no trobi el seu port,
quan la sorra no besi els meus peus,
quan no quedin dreceres arreu,
quan no pugui llevar-me i sentir.

La rosada plorant per la nit,
els teus pits mirant a l'infinit,
el meu cos alçant-se més amunt,
intentant arribar fins a tu,
abraçant-te enmig d'un raig de sol,
quan la nit es disfressi de dol
i les flors amaguin els colors,
per fer un ram quan les saludi el jorn.

Quan el blat tingui espigues d'acer
quan no hi hagi un poeta creant,
quan no hi hagi una mare parint,
quan el negre no sigui un color,
quan els gossos no bordin als gats,
quan els astres restin aturats
i els estels ens neguin la llum.

Quan no pugui sentir violent
cada gest que escapa del teu cos,
per obrir-me camí en la pell,
entremig de gemecs sords i muts
i suats i amb els cossos vençuts,
regalem a la vida l'instant,
mentre l'alba ens està acariciant.

Quan tothom vegi bé el nostre amor,
quan no hi hagi tempestes al mar,
quan el fang no embruti les parets,
quan tothom acariciï la pau,
quan no hi hagi fronteres al món,
quan caduqui aquesta cançó.
Si algun dia això arriba a passar,
és que t'hauré deixat d'estimar.