La teva olor

Vaig arribar a casa saturat d'amor,
la llum de l'albada i la teva olor,
que duia enganxada arreu del meu cos,
que vull conservar-la per sentir-te a prop.

Aquella nit boja es va despullar,
com l'arbre que sé que per tornar a brotar,
les mil primaveres que jo vaig comptar,
varen ser dues notes, "dos" nits un instant.

Vaig tornar a buscar-te i no hi eres, no,
la porta tancada i clos el finestró,
jo que et donava tot el que era jo,
tu que en mi buscaves tanta comprensió.

I la pluja fina va plorar per mi
i els trons que bramaven varen ser mil crits,
d'una ànima trista, d'un cor sense pit,
que sempre que busca troba el seu esperit.

I vaig tornar a casa plorant per l'amor,
que la llum de l'alba em va deixar un cop;
d'allò sols em queda l'esma d'un record,
i el vent va emportar-se la teva olor.