He fet el cim
He nedat per l'interior dels teus ulls blaus,
he lliscat inconscientment per les dues galtes
d'aquest rostre tan bonic,
amagat en una llàgrima en un plor de mitjanit.
He brodat amb els meus dits el teu serrell,
m'he fet sherpa i m'he enfilat per les dues trenes
d'aquesta testa serena,
que sovint pensant en mi s'ha creuat i ha perdut l'erma.
T'he besat els llavis dolços com la mel,
navegant entre saliva i barromera,
i atrapat en el camí ha nascut la primavera,
però de sobte has fet un crit.
M'he gronxat en els teus pits de cotó fluix,
m'hi podia haver passat mil nits senceres,
recalcat a les cireres que tens entre el nord i el sud,
desconec la latitud però deu ser l'estratosfera.
A la plana he ensopegat amb un volcà,
els meus dits el fan encendre i es desplaça
tot el gruix de la carcassa;
estic a punt d'aterrar si la lava no m'abraça.
He caigut en el triangle de vellut,
emplaçat entre les dues mitjaneres;
abans que arribi algú, he clavat una bandera
que te la dedico a tu.
Fem l'amor i no la guerra i que no ens molesti ningú,
perquè tu ets la meva nena i si ve un altre explorador,
l'escanyaré de debò; que practiqui al terrat,
o se'n vagi a Montserrat, que no penso mirar prim;
he estat jo qui ha fet el cim.
(1995)