No sóc Jesús

Estic tot sol, parlant amb l'altre jo, que sí, que no, buscant una raó.
A on vaig, d'on vinc, aquesta és la qüestió,
estic tocat per culpa de l'amor.

No sóc Jesús, però sento espines clavades al front.
He anat descalç pels temples de l'amor,
i d'algun Judes he rebut petons.

No he caminat sobre les aigües d'aquest mar tan blau,
però t'he estimat sota una onada que s'havia allunyat.

No he predicat, perquè tampoc m'haguessis escoltat,
però t'he enyorat si a l'altra galta m'han pegat.

Els infants no s'acosten a mi, m'he perdut i no trobo el camí.
Com pot ser que no trobi consol i de nit et busqui entre els llençols.

No sóc Jesús, la de Magdala no escolta els meus crits,
tinc una llança que em travessa el pit, la teva absència em fa petit.

I aquesta creu l'he de cremar per escalfar-me el cos
perquè demà voldré ser un home nou,
he de guiar-me per la fe que em mou.

No sóc Jesús però aquest miracle d'estimar-te tant
se m'ha escapat com l'aigua entre les mans,
he d'oblidar-te i tornar a ser el d'abans.

Perquè jo... no sóc Jesús...