Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

Adaptació: Joan Isaac

Aparece en la discografía de

Atenes en flames


Versión de Luis Eduardo Aute
Versión de Joan Isaac
Brillava sobre Lykavitos
la Lluna d’Atenes
sopàvem en una terrassa
amb déus i deesses..

Sentíem la veu de Vasilis
que allà a la glorieta
parlava entre roncs i murmuris
amb Zeus i Atenea.

Després saciàvem amb Ouzo
la set de Dionisos
plorant per les moltes el·lipsis
de història en els frisos

amb llàgrimes d’ira callada
davant la impostura
dels qui van fer del lladrocini
el seu geni i figura...

I Atenes en flames, i Atenes en flames..
contra un Occident narcís i insolent,
que a trossos es trenca...
Atenes cremant-se
encara penseu un dia renéixer
de entre les cendres.


Parlant vam sentir una fiblada
per l’antiga Europa
raptada no pas per un Toro
sinó per la Troica

que va trepitjant les ruïnes
de la intel·ligència
del marbre que està a la intempèrie
de la decadència.

I en somnis talment Prometeo
del cels ens penjarem
per robar la Flama Sagrada
del caos i la ràbia..

I així una petita columna
de bojos i artistes
s’alçaren amb foc al teu Barri
dels Vells Anarquistes.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM