La bona Margot

La pastora Margot, un dia
va trobar-se un pobre gatet
que miolava perdut i patia
gana i fred.
Descordant-se una mica la brusa
va i se’l posa damunt el pit
perquè se sentís calentet
i protegit.
El gat, que la pren per sa mare,
tot seguit es posa a mamar
La pastora féu bona cara i
no el va aturar.
Un pagès que per ‘llà passava
trobant tot allò poc corrent
ho va anar escampant per la vila
i al dia següent...

Quan Margot, feliç i espitregada
al mixet donava de mamar,
l’envoltava tota una gentada
tot mirant, tot mirant, mirant-la,
tot mirant, tot mirant, mirant.
I Margot, la bleda assolellada,
es pensava que era pel seu gat
que tots els mascles de la contrada
s’estaven tot mirant, mirant-la,
s’estaven tot mirant, mirant.

El mestre d’escola i els nanos,
l’alcalde, el forner, el sagristà,
negligien les seves tasques
per guipar.
El carter, un model d’eficiència,
per guipar oblidà repartir
unes cartes que ningú no hauria
volgut llegir.
Déu perdoni la gosadia
del mossèn i l’escolanet,
que abandonen l’Eucaristia
pel gatet.
Els guripes, també els guripes,
normalment tan curts de gambals,
se sentien atrets per quadres
tan pastorals.

P’rò les dones, abandonades
tan pel marit com per l’amant
van sentir la rancúnia anar-se
acumulant.
Fins que un dia, més que emprenyades,
van armar-se amb pals i bastons
i ferotges van fer del gat
botifarrons.
La pastora, trista i plorosa,
per consolar-se es va casar.
Les mamelles, per al seu home
les reservà.
Passà el temps damunt les memòries
i la gent ‘nà oblidant els fets.
Sols els vells expliquen encara a
voltes als néts.