El marit i el gat

Ha passat més tard que d’hora
p’rò el moment per fi ha arribat:
el marit, l’has fotut fora
i ara a casa hi tens un gat.
Amb el canvi de mascota,
trobo que has sortit guanyant.
La millora prou que es nota,
sols et cal mirar al voltant:

Quan un gat jeu al sofà,
sols n’ocupa un raconet,
no empudega ni s’entrompa de cervesa.
I mai no et maltractarà
ni et voldrà imposar cap dret,
i en obrir la boca no en surt cap bestiesa.

I no vol per a ell tot sol
el fotut comandament:
prefereix mirar la lluna a certs programes.
Fins el sacrosant futbol
li resulta indiferent.
No fa de la vida un drama es-
túpid i estrident.
Un gat és un bon company,
jo diria que excel·lent,
sempre que em tinguis a mi de complement.

Un gat sempre és assenyat.
No se sap pas comportar
de manera violenta, i no esgarrapa
si no el volen provocar, ai-
xí com tu, si fa no fa.
Llavors sí: et deixa la cara com un mapa.

No el veuràs mai deixar pèls
a la dutxa, ni pixar-
se al lavabo. Fet i fet, és un poeta
engendrat sota altres cels
que algun déu va destinar-
te amb el fi de fer més neta
l’aigua del teu mar.
Un gat és un bon company,
jo diria que excel·lent,
sempre que em tinguis a mi de complement.

Quan et truco, mai un gat
no voldria despenjar
i si ho fes no respondria amb mala bava.
Sap que tens la llibertat
de triar i de remenar
i el que puguis fer o no fer li importa un rave.

I, tot i saber-se el rei,
quan tu i jo ens fiquem al llit
em cedeix molt dignament la seva plaça.
És d’això que en dic fair-play!
Que n’aprengui, el teu marit,
si no té el cervell ja massa
ranci i aigualit!
Un gat és un bon company,
jo diria que excel·lent,
sempre que em tinguis a mi de complement.