Navegar en solitari

Sóc capità i oficial de coberta.
Sóc contramestre, grumet, timoner.
Sóc també el guaita que està sempre alerta.
Sóc el primer i el darrer mariner.

És un plaer navegar en solitari,
no donar ordres ni anar-les rebent,
poder triar mar obert o estuari
i remuntar l’opinió i el corrent.

No preguntar-te on seràs d’aquí a uns dies,
desfer la rosa dels vents entre els dits,
abandonar salvadors i messies,
costums i manies,
i amics escollits
que t’apunyalen tendrament
per estalviar-te el sofriment.

És un plaer navegar en solitari…

Tenir trobades casuals a Tortuga
amb bucaners embriacs de cançons
i amb altra gent que la mar aixopluga,
poetes en fuga
cansats dels canons
que el poder sempre ha disparat
contra els qui viuen de v’ritat.

És un plaer navegar en solitari…

Si descobreixes una polissona
a la bodega, exclamar : « Quina sort !
Compartirem el viatge una estona,
p’rò baixes, bufona,
en el proper port ! »
Cal dir-se adéu quan el desig
és una onada i no un esquitx.

És un plaer navegar en solitari…

Buscar recer en una cala deserta,
passar la nit bressolat pels estels,
salpar al matí quan la brisa et desperta
amb la brúixola oferta a
revoltes i anhels,
i trobar l’illa del tresor
seguint el mapa del teu cor.

És un plaer navegar en solitari,
no donar ordres ni anar-les rebent,
poder triar mar obert o estuari
i remuntar l’opinió i el corrent.

Sóc capità i oficial de coberta.
Sóc contramestre, grumet, timoner.
Sóc també el guaita que està sempre alerta.
Sóc el primer i el darrer mariner.