Cant del retorn

Tornem de batalles, venim de la guerra,
i no portem armes, pendons ni clarins:
vençuts en la mar, vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.

Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som dèbils per tu, som dèbils per tu.

Venim tots de cara al vent de la costa,
encara que ens mati per fred i per fort,
encara que resti sense cap resposta
més d’un crit de mare quan entrem al port.

De tants com en manquen duem la memòria
d’allò que sofriren, d’allò que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d’un poble que es perd, d’un poble que es perd.

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
per oir les gestes que li hem de contar:
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua amb què l’haurem de fer plorar.

Si encara és ben viu el record d’altres gestes,
si encara les serres que ens han d’enfortir
s’aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,

germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu, no ploreu:
rieu, canteu!