Pirinenca

Dins la cambra, xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.

La muntanya, alta, alta,
que se’m menja tot el cel,
se m’arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m’esperen
sota el cel assolellat.

Jo somric an els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
Dins la cambra, xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.