Oasis de sorra

Si no trobo cap resposta
quan et crido que t'enyoro
estalvia't la proposta,
no preguntis per què ploro.

Ara només queden cendres
on anit hi havia flames
que cremaven frases tendres
envoltades de pijames.

De petons i de mirades,
de paraules censurades
per la teva veu serena.

Però aquesta matinada
ets la bruixa i no la fada
i jo soc ànima en pena.

No diguis
que hi ha oasis de sorra
quan m'oblidis.
No creguis
que hi seré
quan ensopeguis.

Vaig llepar-me les ferides
com un gat trist, solitari,
i ara, en la setena vida,
ja no surts al meu diari.

No és per a tu la meva fruita
ni les rimes dels poemes.
Ja no tinc ganes de lluites
perfumades de problemes.

I perquè no t'atreveixes
a explorar el que no coneixes
d'aquest cos que ja no et plora.

Ja no sóc una joguina,
ni tampoc tinc teranyines
als cantons d'aquesta aurora.

No em preguis
compassió
quan ensopeguis.