Les fulles mortes

M'agradaria tant que recordessis,
ja fa uns quants anys, quant tu i jo érem amics...
En aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més que no avui.

Les fulles mortes se'ns arrapen a la pell
-ja ho veus... no he oblidat res...
Les fulles mortes s'amunteguen pels carrers,
com les penes i els records...

...I el vent del nord les escombra
a la nit freda de l'oblit.
Ja ho veus: no he pogut oblidar
la cançó que em vas ensenyar.

Una cançó
que és com tu i jo
tu, amor meu,
jo, amor teu.

Vam viure-ho tot
sempre ben junts:
m'has estimat,
jo t'he estimat.

Però la vida allunya
els que s'estimen,
ben dolçament,
sens fer soroll.

I el mar esborra de la platja
el pas dels amants desunits.