Bon senyor (o Bon censor)

Bon senyor: quitequetacotecut.
T'escric submís, no vull pas, quitequetacotecut.
Ofendre-us ni desobeir, però sabeu,
com que sempre m'escapceu,
vull consultar si aquests mots,
són de grat al vostre cor,
que tant poèticament va tallant.

I els mots són: quitepan...
no hi busqueu segona intenció
que no volen dir res, quitepan...
creieu-me que són inofensius i ben alienants.

Permeteu, jo diria que no us heu de molestar
bé sabeu que és gràcies a ma veu
que vos teniu tant bon treball,
i per tant jo diria que el meu pla és just i sa,
demanant un poc més de caritat
per aquests mots que he inventat aïrats.

Oh! no em digueu que tampoc passaran.
Oh! També aquest mots ha de tatxat?

Si voleu, si voleu
també els puc canviar: quitepan...