Impossible, soroll impossible

Si per un moment
callés el soroll,
et vindria el so
del bec d'un mixó
al teu finestró.

Si per un moment
callés el soroll,
et vindria el so
de la làmpada
quan es fon.

Impossible, soroll impossible!
Viure impossible!
Oh! Pobra ciutat!

I em sento com
caminant errant,
rodant per l'asfalt;
estranger perdut
a l'infern del soroll.

Si per un moment
callés el soroll,
et vindria el so
de les espurnes que fa el foc

Si per un moment
callés el soroll,
et vindria el so
de la gran remor de la mar.

I em sento com
un animal de circ,
saltant furiós…,
Un avió perdut
a l'oceà del soroll.