Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
   

Traducción automática
     
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

Adaptació: Pelai Ribas

Aparece en la discografía de

Balla


Versión de Marina Rossell
Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent;
lliure com el dofí pel mar,
com l’estornell pel cel.

Com el vent de garbí balla amb el cirerer,
com el pal d’un vaixell balla amb el mariner.

Balla fins que no puguis més,
balla enmig del carrer,
dalt d’una taula al fons d’un bar
o a l’ombra d’un xiprer.

Vine i deixa’t portar per qualsevol cançó,
sigui d’un piano vell o d’un acordió.

Balla fins que no puguis més,
balla al voltant del món,
balla com fa la llum d’un far
quan ja arribes a port.

Balla per celebrar, balla per compartir,
per carrers de ciutat, fins al lloc més petit.

Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent;
balla, que ja vindrà el bon temps
i escombrarà l’hivern.

Balla al mateix compàs, al compàs del teu cor;
balla com quan escrius per ofegar tristors.

Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent,
balla fins que no puguis més,
balla al voltant del món.

Balla fins que no puguis més,
balla on et dugui el vent,
balla fins que no puguis més.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM