Absents

Arriba el moment
de guardar l'olor
i també la flor,
que un dia floria.
I recordar la teva lletra petita.
I arriba el moment
de guardar la infància i el vent...
I tornar a sentir, de lluny, el llop..., el fred.

Morir i viure.
Sentir-te a prop ara que ets lluny...
però no pas gaire.

Arriba el moment,
d'oblidar els rostolls
d'aquells camps segats:
sota el sol cremaven.
D'enyorar la llum de la teva camisa blanca.
I arriba el moment
de saber-se arbre i torrent
i tornar a sentir, de lluny, el crit..., la puput.

I arriba el moment
de no dir-se res,
contemplar només l'ample
i llarg silenci.
I que el temporal no esborri els teus ulls.
I arriba el moment
d'escriure el teu nom al jardí d'hivern
i que un cop de vent s'emporti el bé del mal...!