Josep

No vas saber triar prou bé
qui sap per què, estimat Josep,
la qui et faria de muller,
la més plaent de Natzaret...

Potser t'hauria dut més sort
triar la Sara, o l'Ester,
però ja estava tot escrit
i la Maria ho va voler.

I no t'enfadis ara amb mi,
si et dic que et feia més profit
viure tranquil fent de fuster,
per no exiliar-te i no patir...

Ara tindries, ai, Josep,
qui sap quants fills per educar
amb un ofici tan bonic:
el que el teu pare et va ensenyar...

Per què calia, doncs, Josep,
que aquest fill teu fos tan rebel,
i us fes plorar de dia i nit,
i fos penjat en una creu?

Si ara penso en tu, Josep,
pobre amic meu, sé que estàs trist;
tu que buscaves ser feliç
amb la Maria i el teu fill...