Ma solitud

Versió Marina Rossell
Adaptació: Pelai Ribas

Després d’haver dormit amb tu,
la meva solitud,
torno sovint al teu llit,
quina dolça habitud.
No te m’allunyes mai d’un pas,
fidel com la meva ombra,
i vens amb mi arreu on vaig,
segons la vida em porta.

No, jo no em trobo mai sol
si et tinc, ma solitud.

Quan t’arrauleixes al meu llit
hi prens tota l’amplada,
i així passem molt llargues nits
tots dos junts, cara a cara.
No sé fins on arribarà
la fràgil aventura,
si he de lliurar-me al teu encant
o deixar-te tot d’una.

No, jo no em trobo mai sol
si et tinc, ma solitud.

Amb tu he après que ara el meu cor
pot plorar fins buidar-se;
però, si et dic que ja en tinc prou
no et veig mai inquietar-te;
i si m’enyoro d’amor
d’una altra amor llunyana,
tu seràs sempre, l’últim jorn,
la darrera companya.

No, jo no em trobo mai sol
si et tinc, ma solitud.


Versió Roger Mas i Refree

Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una dolça virtud
Com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
I no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que al final li digui no
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjada
s'ha quedat amb mi igualment
I mal que tries l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà fins a la mort
ma última companya
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud