En el Mediterrani

En aquest gran bassal on juguen nens d’ull fosc,
hi ha tres continents, i un llarg passat d’horrors;
històries d’opressió, profetes, déus i tot.
També un estiu molt bell que no tem la tardor.
Mediterrani al vent.

Hi ha olor de sang flotant en els seus rius,
països castigats, ferits, i morts, i vius;
les illes amb reixats, i murs que són presons.
També un estiu molt bell que no tem la tardor.
Mediterrani al vent.

On el primer colom va néixer sota una ombra,
hi ha sempre un olivar que mor sota les bombes;
i pobles oblidats... la guerra els va segant.
També un estiu molt vell que espera els que vindran.
Mediterrani al vent.

En aquest gran bassal, jugàvem, innocents;
el vent omplia el seny; la salabror, la pell.
Els meus companys de joc s’han fet homes ja grans,
germans d’aquests que us dic, que el món ha abandonat.
Mediterrani al vent.

A sobre el Partenó, el cel era de dol;
i en altres llocs del món, planava el desconsol.
No oblidarem el mal d’Atenes i Barcelona,
malgrat tots els estius que el nostre mar ens dóna.
Mediterrani al vent.