Sense anomenar-la

Sense dir-vos com es diu, us parlo d’ella
com d’algú que ara t’estima o que t’enreda;
una noia que es desperta amb energia
uns matins on tot és festa i alegria.

Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
ella és, quan es rebel·la,
qui fa vaga i va a la brega;
ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
i qui ens dóna afany de viure
i desitjos de seguir-la
molt més lluny, molt més lluny.

Parlo d’ella i és per retre-li homenatge.
Bella flor del mes de maig o fruit salvatge;
ben plantada, amb bones cames i atrevida,
sempre corre per on vol perquè és ben lliure.

Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
ella és, quan es rebel·la,
qui fa vaga i va a la brega;
ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
i qui ens dóna afany de viure
i desitjos de seguir-la
molt més lluny, molt més lluny.

Sense dir-vos com es diu, us parlo d’ella;
estimada o rebutjada, mai t’enreda.
Si voleu que us la presenti finalment,
el seu nom és «revolució permanent».