El rabadà

Versió de Marina Rossell

A Betlem me’n vull anar:
Vols venir tu, rabadà?
Vull esmorzar!

A Betlem esmorzarem,
I a Jesús adorarem.
i amb neu hi anem?

Per la neu que al camí hi ha,
La calor ja la fondrà.
Oh, i la que fa!

Apa, aixeca’t, encén foc
I no anem a poc a poc.
Massa que em moc!

Tu les teies portaràs
I el camí il·luminaràs.
No ho faré pas!

Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?
Qui t’ho ha dit?

Doncs un àngel que volant,
ens ho anava anunciant.
No serà tant!

La samarra portaràs
i de neules l’ompliràs.
Jo no en vull pas!

Quins vailets més espantats!
Cantarem tots dos plegats.
L’orgue de gats!

Doncs, avant i no badem,
Que ja és hora que marxem.
–Cap a Betlem!


Versió de Guillermina Motta

A Betlem me'n vull anar, a Betlem me'n vull anar.
Vols venir, tu, rabadà? Vols venir, tu, rabadà?
—Vull esmorzar!

A Betlem esmorzarem, a Betlem esmorzarem.
I Jesús adorarem, i Jesús adorarem.
—I amb neu hi anem?

Per la neu que al camí hi ha, per la neu que al camí hi ha,
la calor ja la fondrà, la calor ja la fondrà.
—Oi, la que fa!

Alça't doncs, encén el foc, alça't doncs, encén el foc;
i no anem a poc a poc, i no anem a poc a poc!
—Massa que em moc!

Tu les teies portaràs, tu les teies portaràs
i el camí il·luminaràs, i el camí il·luminaràs.
—No ho faré pas!

Que no saps que aquesta nit, que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit? ha nascut Déu infinit?
—Qui t'ho ha dit?

Doncs un àngel que volant, doncs un àngel que volant,
ens ho anava anunciant, ens ho anava anunciant.
—No serà tant!

Apa, corre i no badem! Apa, corre i no badem!
que ja és hora que marxem, que ja és hora que marxem.
—Cap a Betlem!