Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Els trens de Kosovo


Versión de Lluís Llach
Tornen els trens, plens de la pobra gent, pobra,
ulls que miren enlloc perquè venen d'enlloc i enlloc veuen el seu destí.
Tornen els trens d'un món que tots pensàvem lluny
però ens desperta el "traquetreig" de rodes i de llops,
la negror d'un temps que és tan a prop,
la tristesa per no haver sabut dir prou...

Ploren els trens, van buits de la pobra gent, pobra,
que no tenen un nom, ni una casa ni un foc on cremar tant de desesper.
Quan el dolor no té carnet, no té un nom,
esdevé el dolor de tots i tots en som partícips,
tots fem fila cap el vell exili,
si l'exili no el portem al cor.

Xisclen els trens,
quin és l'odi que els empeny,
quina la ràbia que emmetzina tant d'amor
Som nosaltres a l'andana tot veient com passen?.
O hem pujat fa temps dalt de la màquina,
mentre anem contant els llargs vagons...

Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,
fa senyal d'un camí basardós i tenaç d'una Europa en plena nit.
Tornen els trens d'un temps que tots pensàvem lluny
i ens desperta el "traquetreig" de rodes i de llops,
la negror d'un temps que és tan a prop,
la vergonya per no haver dit: prou.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM