El teu nom i l'onada

Poso el teu nom a una onada que sempre em ve a visitar
quan surto de matinada a la coberta a somiar.
Poso el teu nom a una onada que sempre es deixa abraçar
quan la pentino amb la xarxa i la puc acaronar.

Poso el teu nom a la lluna que juga amb l'escuma quan va a grumejar.
Poso el teu nom a una estrella que fa de parella a un planeta llunyà.
Ella m'acosta el teu riure i les ganes de viure quan no puc tornar
i tenir-te entre els meus braços cosint els pedaços del meu cor trencat.
Ella que es fon quan m'avisa que al fons es divisa la llum del meu far.

Poso el teu nom a l'albada quan es troben cel i mar,
quan les sirenes retornen de paradisos llunyans.
Poso el teu nom a la brisa que em besa amb un dolç petó,
perseguit per les gavines i pels núvols de cotó.

Poso el teu nom als meus somnis perquè quan t'adormis et facin costat.
Poso el teu nom a la vida que es queda adormida quan estic cansat.
Quan sentis una havanera ves a l'escullera que ja hauré tornat,
et portaré flors marines, petons sense espines i poemes salats,
tots els colors del capvespre, llamps d'una tempesta i ulls enamorats,
i l'esquitx d'aquella onada que tinc amagada sota un temporal.