Mai no sabré

Em pregunto per què mai no sabré comprendre
que darrere el somrís d'un infant sempre hi ha l'esglai d'algú que ens deixa.

Em pregunto per què no sabré mai comprendre
que el preu d'aquest fusell és un cos que la fam va ajaient a la terra.

Ni el cinisme d'aquells que encadenen el cos dels que van a estimar-se.
Ni els que en nom d'algun déu crucifiquen de nou quan amaguen i callen.
En nom de qui, perdó?

Em pregunto per què mai no sabré comprendre
que l'adéu d'un amor faci sempre oblidar tants moments de tendresa.

Em pregunto per què mai no sabré comprendre
per què el meu benestar serà sempre la torna de la teva pobresa.

Ni els lladres de somnis que incapaços com són del demà que ens encisa
fan llur mediocritat, mercadejant fracàs, en nom de realisme.
No trobaran perdó!

Ni el cinisme d'aquells que encadenen el cos dels que van estimar-se.
Ni els que en nom d'algun déu crucifiquen de nou quan amaguen i callen.

Ni els lladres de somnis que incapaços com són dels demà que ens encisa
fan llur mediocritat, mercadejant fracàs, en nom de realisme.

Ni que un braç justicier, vingut del fons del mar, no executi solemne
als qui amb i pel poder, bavegen sobre els pits destripats per la guerra.
En nom de qui, perdó?