La caiguda

Avanço per l'autopista de la nit
la dolorosa caiguda
i els vidres que em cicatritzen el cap
com un barret sense sol
com un barret sense sol.

He caigut per aquesta autopista nocturna
on el que menys importa és l'estabilitat
que no tinc,
el cementiri del barri
i una rambla que baixa a la platja
buida de l'hivern.

A l'autopista,
dins l'autopista de vidre:
la vida transparent que es dissipa
en sinuosos grisos,
senyalitzacions fluorescents
i tot allò que es volatitza
mentre el zippo s'encén i s'apaga
i la brasa del cigarret s'extingeix, s'extingeix.

Dins l'autopista ja no sóc res,
una ràdio que no funciona,
la saliva seca del bes sense tu.
Dins l'autopista ja no sóc res,
una ràdio que no funciona,
la saliva seca del bes sense tu.

Sortides de l'autopista
cap a petites ciutats que no sé com són.
No sé on vaig,
Sona l'orgue de l'adéu
en el rum-rum del motor,
un blues reescalfat
en un piano sol.
Sona l'orgue de l'adéu
en el rum-rum del motor,
un blues reescalfat
en un piano sol.