L'amor que vindrà

Versió de Guillermina Motta

És una dita, és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
serà per mi com l'estèril tempesta,
ja sé d'abans que el renou de la festa
és fulla morta que un mal vent s'endurà.
Ja sé, ja sé, i conec com et dius,
que seré jo qui cauré dels teus llaços,
ja sé d'abans que és tancat tots els passos
que els molts estanys empresonen els rius.

Però és una dita, però és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
no arribarà a la propera tardor,
ja sé d'abans que l'encís d'un petó
no dura més que un creuar-se i marxar.
Ja sé, ja sé que la felicitat
em portarà a l'engany d'una guerra.
Ja sé d'abans l'aspra pols de la terra
i el plor trencat quan es perd el combat.

Però és una dita, és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
ens durà els dos a l'estúpida escena
on cadascú creu portar la cadena,
on cadascú creu que és sol a plorar.
Ja sé, ja sé que la meva feblesa
ens farà ser com vaixells enemics,
però el cor em diu que uns vaixells enemics
surten plegats per buscar la tendresa...

Car és una dita, car és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».


Versió de Joan Manuel Serrat

És una dita, és un adagi:
"Aquell que preveu val per dos".
És una dita, és un adagi:
"L'amor és tan meravellós".

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
serà per mi la propera tempesta,
ja sé d'abans que el renou de la festa
és fulla morta que un mal vent s'endurà.
Ja sé, ja sé, i no sé com et dius,
que seré jo qui cauré en els teus llaços,
ja sé d'abans que és tancat tots els passos
que els vells estanys empresonen els rius.

Però és una dita, és un adagi:
"Aquell que preveu val per dos".
És una dita, és un adagi:
"L'amor és tan meravellós".

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
no arribarà a la propera tardor,
ja sé d'abans que l'encís d'un petó
no dura més que un creuar-se i marxar.
Ja sé, ja sé que la felicitat
em portarà a l'engany d'una guerra.
Ja sé d'abans l'aspra pols de la terra
i el plor trencat quan es perd el combat.

Però és una dita, és un adagi:
"Aquell que preveu val per dos".
És una dita, és un adagi:
"L'amor és tan meravellós".

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
ens durà els dos a l'estúpida escena
on cadascú creu portar les cadenes,
on cadascú creu que és sol a plorar.
Ja sé, ja sé que la meva feblesa
ens farà ser com vaixells enemics,
però el cor em diu que uns vaixells enemics
surten plegats per buscar la tendresa...

Però és una dita:
"Aquell que preveu val per dos".
És un adagi:
"L'amor és tan meravellós".