Al voltant de mitjanit

Tot comença quan la nit s'insinua,
l'última claror es dissimula
i el silenci es torna gran
quan al cel apareix la lluna.

Un munt de records habiten l'estança
omplin els racons d'una aura estranya,
tot retorna com ahir
quan em pren la mitjanit.

Cada instant que la nit evoca,
cada gest, cada mot que em porta,
saben de somnis i desamors,
t'enyoren i et busquen enmig la foscor.

Deixe anar l'amor, que estenga les ales
com un àngel lleu de plomes blanques
busque el nostre amor pel buit
quan arriba mitjanit.

Tímidament la lluna penetra en la nit i es fa un racó,
s'empara de la cambra i escampa el seu tènue resplendor,
em mira candorosa i somriu sola al bell mig de la nit i espera.

Llàgrimes d'ahir, avui, avui ja no em dolen,
sols vull esperar que un somni dolç vinga a mi
i em regale un nou matí en la nit eterna.

L'amor és un joc, un joc d'atzar i de trampa,
cada jorn renaix com una llum que s’encén
i s'apaga lentament quan la nit, la nit ens ve.

El matí et portarà promeses,
grats moments i també tristeses,
obrir la porta quan ve el bon temps,
no pots mesurar la delícia d’un bes.

Màgia de la nit, permet el miracle,
acull els amants, calma les ànsies,
i desplega el teu encís
quan arriba mitjanit.

Tots els fantasmes del passat s'adormiran
quan el dia torne a despertar,
quan la primera llum del matí anime l'esperit
i allunye les temors i els verins
que al seu cor amagà la nit.