La dama d'Aragó

(Versió Joan Manuel Serrat)

A Aragó n'hi ha dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.

Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, adéu.

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or.

El seu germà la mirava
amb un ull tot amorós.
Se la mira i se l'emporta
a la fira de Lió.

De tants anells que li compra
li cauen del mocador,
"Tingui, senyora Maria...
...tingui, tingui, els anells d'or".

I qui és aquesta dama
que llança tal resplandor?
N'és filla del Rei de França,
germana del d'Aragó.

(Versió Maria del Mar Bonet)

A Aragó hi ha una dama
que és bonica com un sol.
Té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.

Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor...
Ai, de l'amor...

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Sa tia els hi esclaria
els cabells, de dos en dos.

Cada cabell una perla,
cada perla un anell d'or.
Cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.

Sa germana els hi trenava
amb una cinteta d'or.
Sa padrina els hi untava
amb aigua de nou olors.

Sa germana més petita
li baixava el lligador;
el lligador que li baixa
és un floc de molts colors.

Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
-No fóssim germans, Maria,
mos casaríem tos dos.