L'equilibrista

Equilibrista sóc
de la paraula clau,
de la ploma i el verb
em considero esclau.

I em sembla que sovint
no puc continuar,
però segueixo escrivint
disposat a seguir.

Em vaig balancejant
un mot a cada braç;
camino sobre el buit,
depenent d'un mal pas.

Si no calculo bé
el pes d 'un adjectiu,
serà un error fatal,
no es pot ser massa viu.

Jo prou sé que més d'un
vol veure'm relliscar,
malgrat que, davant meu,
em vol donar la mà.

Maroma, corda, fil,
esdrúixola, guió,
encara no cauré,
m'aguanta la raó.

D'esquerra a dreta vaig,
tinc un error, ja ho sé:
l'esquerra em pesa més
i per allà cauré.

Equilibrista sóc
de la paraula clau,
de la ploma i el verb
em considero esclau.