No et puc acompanyar

Vés amb compte, no t'espantis,
ja no et puc acompanyar,
ahir es va morir el meu pare
i l'haig d'anar a enterrar.
Vés amb compte, no t'espantis,
ja no et puc acompanyar.

No vull dones que gemeguin,
ni les vull veure plorar,
vull només un tros de terra
per a poder-lo colgar.
Vés amb compte, no t'espantis,
ja no et puc acompanyar.

Ja no podrem collir mores,
ni fer el que fèiem abans,
la mort s'ha endut el meu pare,
jo, tot sol, l'haig de colgar.
Vés amb compte, no gemeguis,
avui no podrem anar.

(...)
Sota l'arbre mil·lenari,
nosaltres no el veiem pas.
Vés amb compte, no t'espantis,
ja no et puc acompanyar.