Puis que sens tu algú a tu no basta

Puis que sens tu algú a tu no basta,
dóna'm la mà o pels cabells me lleva;
si no estenc la mia envers la tua,
quasi forçat a tu mateix me tira.
Jo vull anar envers tu a l'encontre;
no sé per què no faç lo que volria,
puis jo son cert haver voluntat franca,
e no sé què aquest voler m'empatxa.

Llevar mi vull, e prou no m'hi esforce;
ço fa lo pes de mes terribles colpes.
Ans que la mort lo procés a mi cloga,
plàcia't, Déu, puis teu vull ser, que ho vulles;
fes que ta sang mon cor dur amollesca:
de semblant mal guarí ella a molts altres.
Ja lo tardar ta ira·m denuncia:
ta pietat no troba en mi què obre.