Tan clarament en l'entendre no peque

Tan clarament en l'entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa.
Ajuda'm, Déu! Mas, follament te pregue,
car tu no vals sinó al qui s'ajuda,
e tots aquells qui a tu se apleguen
no·ls pots fallir, e mostren-ho tos braces.
¿Què faré jo, que no meresc m'ajudes,
car tant com puc conec que no m'esforce?

Perdona mi si follament te parle:
de passió parteixen mes paraules.
Jo sent paor d'infern, al qual faç via;
girar-la vull, e no hi disponc mos passos.
Mas jo·m record que meritist lo lladre;
tant quant hom veu no hi bastaven ses obres:
ton esperit lla on li plau espira;
com ne per què, no sap qui en carn visca.

Ab tot que só mal crestiá per obra,
ira no·t tinc, ne de res no t'encolpe.
Jo son tot cert que per tostemps bé obres
e fas tant bé donant mort com la vida:
tot és egual quant surt de ta potença.
D'on tinc per foll qui vers tu·s vol iréixer;
amor de mal, e de bé ignorança
és la raó que·ls hòmens no·t coneixen.