No, senyors, ja no tinc vint anys

No, senyors, ja no tinc vint anys,
d'això ja fa anys i panys.
No és un gran temps, la joventut:
ja ho sap qui l'ha viscut.

He ballat sobre alguns volcans,
ha foradat sabates,
i he fet coixins dels meus espants
i de passions pirates.

I encara avui us goso dir:
Senyors, jo sóc així.

Sí,
recordo aquells matins,
embriagats pels vins
que em duien a l'infern.

Sí,
recordo aquelles nits,
quan vaig tocar amb els dits
allò que creia etern.

No, senyors, ja no tinc vint anys,
als vint anys s'és petit.
No he caigut mai en el parany
de tenir por a la nit.

Ara ballo amb més d'un mort
més viu que molts vivents.
Plegats, evoquem l'edat d'or,
les albes resplendents.

Duc encara arrelat al cos
un ram de sols naixents.

Sí,
recordo aquells matins
embriagats pels vins
que em duien a l'infern.

Sí,
recordo aquelles nits,
quan vaig tocar amb els dits
allò que creia etern.

No, senyors, ja no tinc vint anys,
d'això ja fa anys i panys.