El temps se'n va

El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va,
i oblidem el color de les veus i dels ulls
quan el cor, ja vençut, no vol anar més lluny
a buscar amor, perquè no cal; i ja està bé!

El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va,
com l'amor ja perdut dessota un cel molt gris
d'un capvespre plujós, i més tard entrevist entre paraules,
o el somrís d'un altre amor
que busca, extenuant, el que doni la nit.
Tot, amb el temps, es va esvaint.

El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va,
fins i tot el millor dels records més amargs,
perdut entre el brogit d'algun supermercat,
al cap al tard, quan la tendresa, qui sap on va!

El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va:
els qui fèiem malalts per la grip o pel fred,
a qui havíem ofert anells i braçalets,
per qui hauríem venut el cos per quasi res,
per qui ens arrossegàvem com s'arrossega un gos.
Però, amb el temps, tot va millor!

El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va:
la passió i el desig, la tendresa i la veu
dels qui ens deien fluixet, senzillament humils,
no arribis tard, abriga't bé, no passis fred.

El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va,
i empal•lidim, caiguts com un cavall ferit, i ens sentim abatuts,
humiliats, traïts, en la fredor d'un llit que ha deparat l'atzar,
i ens sentim desolats per tots els anys perduts...
Llavors, al cap del temps, és amb el temps que no estimem.