Tinc una casa al mar

Tinc una casa al mar amb les finestres obertes
per on entra el sol de la vida, i una brisa de sal
i un mar tranquil i proper de blaus impossibles
una olivera encantada i un llimoner molt escàs

Tinc una casa al mar amb les finestres obertes
i una gavina perduda que tots els capvespres
ve a preguntar-me tossuda pel carrer Primavera
quan esclata el crepuscle, d'un cel incendiat

Tinc una casa al mar, si vols venir ja ho saps...

Tinc una casa al mar amb les finestres obertes,
i un tren que totes les nits arriba amb retard,
on viatja en vagó de primera la felicitat,
que mai no s’atura i sempre passa de llarg

Tinc una casa al mar amb les finestres obertes
una platja d’arena on sovint escric el teu nom
que esborra una onada mandrosa desprès d’un instant
qui sap en quin tren tornaràs a passar...!

Tinc una casa al mar, si vols venir ja ho saps...