Anna i Marc

Anna, com n'hi ha tantes
Anna, deliciosa
Anna bell esguard,
esguard que cada dia, perd alguna cosa

Si tanca els ulls, ella ja ho sap
estrella marginada
Anna amb les amigues
Anna que somnia l’escapada

Marc, sabates grosses, poca carn
Marc, cor expectant
amb la mare, una germana
poca vida, sempre igual

Si tanca els ulls ell prou que ho sap
ànima marginada,
Marc amb la colla
Marc que somnia l’escapada

La pilota és la lluna, el cel fosc un billar
quants estels al “Millón”, son uns quants centenars
Marc a dins un bar, no sap mai què farà
però com sempre algú troba una moto, per fugir a la ciutat.

Anna bell esguard, no es perd un ball
Marc, que quan balla sembla un cavall
en un local vell i tronat
poca gent, ningú s'els mira, sols un gai els fa costat

Però diga’m tu on puc trobar
una drecera a les estrelles
mentre ballen,
es miren, s'acaronen, i besant-se, comencen a volar

Amb tres salts, son fora del local
amb un aire de comèdia americana
quan s’acaba altre cop una setmana

Però l'Amèrica és llunyana
a l'altra banda de la lluna
que se'ls mira amb un somriure
que només de mirar-la, ja intimida

I la lluna, en silenci, ara ja s'acosta
amb un munt d'estrelles tomba pel carrer,
lluna que camina, lluna de ciutat
i passa un gos que se'ls mira, els olora, i bordant marxarà...

Anna hagués volgut morir-se
Marc anar-se'n mar enllà
algú els ha vist com tornaven,
agafant-se de les mans.