En el record encara

Alçava muralles la vida,
muralles immenses de paraules i gestos
que tu -com qui posa les mans en l'aigua-
trencaves i desfeies amb la sola teua presència.

El món era molt més
que una vida, que dues vides
estimant-se.
I els altres ho sabien
i jo ho vivia
i tu ho creaves.

Avui és espessa la vida,
com una gran muralla
de gestos i paraules feta.
I ningú no m'ajuda a trencar-la
i ningú no m'ajuda a desfer-la
i ningú no m'ajuda.

I ningú.

Perquè tu vius lluny una altra vida,
uns altres gestos,
d'altres paraules,
jo escric aquesta nit
aquests tristos i mal fets versos.

Perquè tu vius lluny una altra vida,
d'altres paraules,
jo cante aquesta nit
aquests tristos i mal fets versos.

I ningú no m'ajuda,
i ningú no m'ajuda.
I ningú,
i ningú.