Et farà guanyar la vida

Estornells fan i desfan
dibuixos insospitats,
mentre volen sobre els arbres
ara junts i atapeïts,
ara sols, ben espaiats.

Dins del blau pàl·lid del cel,
per damunt de la ciutat,
enllà de la roba estesa.

Lluny de teulats i terrats,
fines taques del capvespre,
fines taques del capvespre.

Pels carrers indiferents
veig alguns adolescents,
si de cas miren al cel
és per veure com algú
o alguna cosa cau.

Homes i dones que es creuen,
passen els vells i els infants,
les botigues van tancant.

Els estornells continuen
amb el seu vol allà dalt,
amb el seu vol allà dalt.

La ciutat també es això.
I càrrega i descàrrega
i algunes mans treballant
i l'útil cant dels motors
i la llum que es va aprimant.

Una veu que arriba en somnis,
entre pregunta i resposta,
em diu aquestes paraules:

"Et farà guanyar la vida
el que la vida s'emporta
el que la vida s'emporta."

Estornells fan i desfan
dibuixos insospitats.