L'única seguretat

L'única seguretat,
l'arrelament dels meus dubtes,
ve potent quan tu te'n vas,
tant si t'ho creus com si dubtes.

Content tornaria a ser
el xiquet que va jugant,
absent, pel mig del carrer,
d'aquell meu carrer d'abans.

Carrer on jugàvem tots,
els més menuts i els més grans,
carrer de terra i de pols,
que així era el carrer Blanc.

Tinc necessitat d'amor,
cada día al meu costat,
de saber que tu em fas cas
i que no et perdré cantant.

Que el treball quotidià
de trobar unes paraules
que diguen exacte i clar
el que jo sent junt amb altres,

no vull que em puga trencar
el goig d'haver-te trobat
un dia ja fa molts anys
a la ciutat bruta i plana.

Octubre em porta records
que si estic sol em fan mal:
el temps rosega constant
els millors anhels del cor.

Com sempre que vas al lloc
on et varen fer possible,
jo t'escric una cançó
que és, potser, incomprensible.

L'única seguretat,
l'arrelament dels meus dubtes,
ve potent quan tu te'n vas,
tant si t'ho creus com si dubtes.