Octubre dolç encenia colors
que lentament escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
Un vent petit feia moure el fullam,
un so suau omplia l'aire clar,
mòrbida llum envelava el matí.
com oblidar aquell moment de goig?
Recorde bé la llunyana remor,
petjada breu de vida de ciutat,
clos de l'engany del tràfec dels humans,
coixí callat d'aquella hora i del lloc.
Jo passejant gaudia del bon temps
ben acordat amb tot el meu entorn.
Passat, futur no eren gens presents,
l'instant que fuig feia el meu viure ple.
Vaig sentir veus gairebé al meu costat,
l'última part d'un diàleg més llarg.
-Vine-te'n amb mi
no et faré res que no vulguis que et faci.
-No.
-Per què?
-Perquè no et conec prou encara.
-Pot ser una manera de coneixe'm més.
Vine-te'n amb mi,
no et faré res que no vulguis que et faci.
-Jo sóc molt jove i tinc molt de temps.
-Però jo no tic temps. Ja el temps
em té a mi.
Vine-te'n amb mi. On tu vulguis.
Amb mi.
-Les meves mans troben gust
acariciant els teus cabells.
-Que ja blanquegen.
-Els teus ulls tenen mirades
de sorpresa i desig.
Són mirades de nen.
-Et doblo l'edat.
-Beses amb força i tendresa alhora.
-Els teus pits són petits i plens,
la teva pell és raïm.
-Sembles molt net
i m'agrada l'olor del teu cos.
M'abraces i t'abraço.
Aquí recolzats a la soca de l'arbre
hem de semblar una estranya parella.
-Vine-te'n amb mi
no et faré res que no vulguis que et faci
-No. No et conec prou, ja t'ho he dit.
Es fa tard.
Me n'haig d'anar.
-No encara. Queda't.
-Adéu.
-Adéu, dolcesa i joventut.
Els teus ulls tenen el color
que el sol del matí desa
entre les branques més altes dels arbres.
-Adéu, home.
-Adéu, noia.
No hagués pogut, ni vull, treure'm dels ulls
tots els colors dels arbres que he mirat.
Bella cançó encara no cantada,
dansa distant que mai no ha estat ballada.
Temps era temps hi havia un infant
d'ulls ben oberts i ben desperta oïda.
Aquest infant, ingenu i neguitós,
viu dins del cos, precari cos d'un home.
Octubre dolç encenia colors
que lentameni escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.