Preniu, dama, mon consell

Preniu, dama, mon consell,
encara que us semble cru:
Que tot lo novell és bell
i no és or tot lo que llu.

Sé-us dir que el mal de l'amor,
que es nomena ben voler,
lo principi és de plaer,
la fi de molt gran dolor;
en l' amor no entreu ab ell
per jamai a tu per tu:
que tot lo novell és bell
i no és or tot lo que llu.
Preniu, dama, mon consell...

Guardau que l' amor s'entona
molt alt, i prest vos abaixa;
penes i enuigs desencaixa,
i molt més promet que dóna;
de l'amor, burlau-vos d'ell;
no cregau home ningú:
que tot lo novell és bell
i no és or tot lo que llu.
Preniu, dama, mon consell...