Sempre penso en tu

Va néixer un hivern
en una freda sala d'hospital.
Al veure la llum
el front es va trencar com un cristall.

Perquè entre els dits del seu pare
ella com un peix va relliscar.
Fa un mes va complir-ne vint-i-sis.
Sempre penso en tu.

Hei, sempre penso en tu.
Junts van per la vida
caminant pel seu jardí.
Pot haver-hi algú que sigui encara més feliç?
Hei, sempre penso en tu.

Ell va néixer sol,
el van parir entre robes de cotó.
El seu pare va dir
que tot allò era un càstig del senyor.

Va trobar-li un lloc per oblidar-lo
i sent un nen el va internar.
Ara complirà els seus trenta-tres.
Sempre penso en tu.

Ara al menjador
s'asseuen separats per un moment.
Si ells es miren bé
corren mil formigues pels seus peus.

Ella li regala alguna flor
i ell li dibuixa en un paper
coses que s'assemblen a un cor.
Sempre penso en tu.