Barcelona, ciutat gris (o Barcelona, ciutat grisa)

Si avui em neix una cançó
és perquè enyoro els teus carrers
què lluny que està oh ciutat gris
que et beso sols el pensament
que et beso sols el pensament.

I ara que plou sobre els terrats
i es mulla un llençol blanc estès
se'm fa difícil restar aquí
pensant-te humida a tu també
pensant-te humida a tu també.

I és de pensar que et mostraré
a tot aquell qui no et coneix
diré de tu el que ets per a mi
consol i odi al mateix temps
consol i odi al mateix temps.

I si hi ha algú que entre aquests mots
hi veu banderes relluents
que intenti tan sols per un moment
l'oblit del ritme dels seus vents
l'oblit del ritme dels seus vents.

I si aquest vers reposa calma
és perquè estic segur que he fet
en pocs minuts oh ciutat gris
d'una cançó un retrobament
d'una cançó un retrobament

En Piano, piano... Joan Isaac canta "Barcelona, ciutat grisa".