Al·leluia núm. 1

Una llàgrima perduda,
una queixa trista i muda,
una història que es capgira,
una pell que no respira,
una boira que s'esqueixa,
una vida que vol néixer.
Al·leluia.

Cent mil crits que un home ofega,
una terra que batega,
un somriure que perdura,
una dolça criatura,
una nena que pregunta
i dos cossos que s'ajunten.
Al·leluia.

Mil silencis d'un que oblida,
una rosa ja marcida,
el moment de la besada,
tot l'amor d'una vegada,
el perdó i una hora justa,
mans i peus clavats en fusta.
Al·leluia.

Un llampec de bogeria,
fosca nit a ple migdia,
uns ulls clars dins la tenebra,
el desvari d'una febre,
una flama que s'apaga,
una vida que s'acaba
Al·leluia.

Son aquestes coses
les que em poden fer oblidar
tanta vida absurda
d'un món que no sap on va.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Una mare que al fill cria,
una set de nit i dia,
el color d'un temps obrint-se,
un demà que ningú esquinça,
la suor massa i de sobres,
el dolor de tots els pobres.
Al·leluia.

Una nafra encara viva,
va tancant-se una ferida,
llavis càlids que tremolen,
unes mans que tot ho donen,
tres paraules a la sorra
una onada les esborra.
Al·leluia.

Un rellotge amb quaranta hores,
el cartell de "No funciona",
una pedra mal llançada,
una altra dins la mirada,
una pluja a les muntanyes,
un incendi a les entranyes.
Al·leluia.

Per revolts i per dreceres,
un país sense fronteres,
un acord per quan et moris,
a l'Infern i Purgatori,
unes flors damunt la tomba
i un fort vent que les escombra.
Al·leluia.