Les quatre i deu

Recordes aquell cinema?
Vam passar-hi mig matí a l’est de l’Edèn.
James Dean llançava pedres
a una casa blanca i em vaig dir “és el moment”.

Aquell va ser el nostre primer bes,
els teus llavis van semblar-me de paper.
I en acabat, a la porta
va exigir un gris inspector els nostres carnets.

Després, vaig anar a l’acadèmia
per no fer campana a classe de francès.
Tu, aquí mateix, vas tirar-te
una hora i mitja esperant que jo tornés.

Vols un gelat de maduixa
o potser t’estimes més prendre un cafè?
Digue’m com et van les coses...
M’imagino la resposta: “Força bé”.

Té, aquesta foto és molt lletja...
El petit just acabava d’aterrar.
Ei, si us plau, porti’m el compte!
Deixa, que sóc jo qui avui t’ha convidat.

No t’entretinguis, no sigui
que per mi arribis tard al magatzem.
Truca’m el dia que puguis.
Vinga, afanya’t, que ja són les quatre i deu