Autotango del cantautor

Què m’expliques,
cantautor torratesticles?
Què em vomites amb posat de funeral?
Si tens penes,
és pitjor tenir morenes.
Si estàs sol, doncs
vés i que et donin pel sac!
Vés al teatre
o demana hora al psiquiatre.
Vés de putes,
però deixa de plorar!
Tinc els nassos
de cantar jo els meus fracassos?
Només vinc a fer una copa
i amb tu em puc ennuegar.

Moralista,
paternal i catequista,
amb sotana cantaries molt millor.
Quines lletres
més punyents, les que perpetres!
Ets el geni maleït de la cançó”!
Mira, ho sento,
però si no ho dic, rebento:
et ben juro
que ets un plom, que ets una creu,
que m’adormo,
que em provoques urticària,
que al Cel llanço una pregària
perquè et quedis sense veu!