Carta a l'exili

Ara m'escrius molt més sovint
i és sempre trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teves cartes.
Si vols escriure un cant d'ocells
entre les teves lletres,
a mi m'arriba un mocador
enllagrimat d'absències.

Volem escriure't de tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol i de fonoll,
tres margalides blanques,
un glop de mar i un tros de cel,
un tremolor dels arbres,
una misèria, uns records:
tots els que tu em deixares.

Un glop de mar i un tros de cel,
un tremolor dels arbres,
una misèria, ja ho sabem:
el que podem donar-te.