Dintre teu

Quan el teu cos obri el seu pit
i em deixi caminar per les estances,
s'obriran les finestres del teu camp
i veuré el blat groc crescut
de les teves velles esperances.

Quan els teus ulls s'obrin per a mi
i deixin travessar el seu color
d'aire pur sobre el mar
de llàgrimes salades.

Quan sigui festa dintre teu
i obris el portal a la ventada,
deixa'm cantar-te una cançó
i ser la primera convidada.

Quan tot el teu cos deixi de ser
un món tancat amb clau
al que no hi tenc entrada,
llavors naixeran clarors
i jardins que mostren el cel
amb boires blanques.